EUGENÈSIA I EUTANÀSIA

L’eugenèsia es coneix com el corrent ideològic que defensa la millora de l’espècie humana, és a dir dels trets hereditaris, mitjançant diferents formes d’intervenció. Històricament l’eugenèsia s’utilitzava com a justificació per dur a terme determinades discriminacions i violacions dels drets humans, així com l’esterilització forçada de persones que patien defectes genètics.

Dins de l’eugenèsia tradicional es distingeix entre la negativa i la positiva. La primera consistia en l’impediment de reproducció a tots aquells individus que es consideraven “no aptes” o els indesitjables, la positiva consistia en l’estimulació de la reproducció de tots aquells que consideraven que tenien unes característiques positives, és a dir, els “més aptes”. Per tant dins l’espècie humana es tractava de controlar les característiques humanes tant físiques com mentals, per tal de poder-les controlar sobretot en el cas de les hereditàries.

Ja des de molts anys enrere es trobaven idees de tipus eugenèsic, com a Esparta amb l’eliminació dels nens més dèbils o amb la República de Plató, que incitava a l’aparellament d’individus amb qualitats positives. Però el que més va influenciar l’eugenèsia moderna, va ser la teoria Darwinista de l’evolució, sobretot el punt de la supervivència en la lluita per la vida, on es deia que només els individus més ben dotats i els més forts són els que tindrien més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de crear uns descendents amb avantatges.

Alemanya va ser la nació que més va exalçar la ciència de la regeneració. En l’Alemanya nazi es van crear molts programes eugenèsics que pretenien mantenir una raça alemanya pura, i per tal d’aconseguir-ho van iniciar una sèrie de mesures que consistien en la higiene racial. Els nazis creien que només una raça pura era la que podria sobreviure i la que els faria més forts, a partir d'aquí va començar l'eliminació massiva de persones amb problemes físics mentals, persones asocials i dels jueus, que consideraven la raça més feble.

Així va ser com, pel bé de la raça, després que els camps d’extermini funcionessin a ple rendiment, van començar els experiments amb els presoners i començant així també amb un extermini a gran escala de milers d’ells.

Per altra banda també va ressorgir l’eutanàsia, que en la seva essència és el dret de morir. En els camps de batalla molts soldats que eren molt mal ferits recorrien a aquest mètode, demanant a algun company que els matés.

En el cas de Hitler i els seus seguidors aplicaven l’eutanàsia a aquelles persones boges i amb retards mentals. Però es tractava d’una eutanàsia completament diferent i que arribava a uns extrems molt llunyans, ja que, perquè es pogués aplicar l’eutanàsia el malalt amb la ment desperta hauria d'haver firmat uns papers sol·licitant la seva mort i d’aquesta manera traient la responsabilitat d’assassí als metges que ho portessin a terme. Per aquest motiu Hitler no aplicava l’eutanàsia sinó que robava la vida a les persones indefenses, que no tenien sentit comú i en contra de la seva voluntat, per aquest motiu es va convertir en un assassí, igual que els seus seguidors nazis que duien a terme experiments en laboratoris i camps de concentració, on torturaven, violaven i assassinaven a homes i dones de totes les classes i condicions sense cap mena de pietat.